Dominant a domicili amb dues victòries clau: C.B Grup Barna 66 - Lima Horta 68 // Noguera Piñol Alpicat 69 - U.E. Lima Horta 71

Daniel Aguilà 8-03-2010

Comencem parlant avui per el partit que, a priori, havia de ser més fàcil: el de les noies a camp del Grup Barna. Recordem que arribaven com a últimes classificades a la primera fase, tot i que havien guanyat el primer partit de la segona. El matx va començar d’una manera molt igualada, amb el marcador ajustat durant els primers compassos. No obstant, el Lima va prémer l’accelerador i va poder marxar a la mitja part amb una renta de 10 punts. El descans, en aquest cas, no va afavorir a les de Fernández, i una sèrie de decisions arbitrals amb les faltes personals – decisions molt rigoroses – van treure una mica el Lima del partit, va minvar la concentració i va facilitar el joc rival: als primers minuts del tercer quart, el Barna va empatar. Tot i això, la dinàmica es va poder revertir, i les hortenques van aconseguir anar-se’n a l’electrònic de vuit o nou punts. A les acaballes del partit, són els propis errors de les noies de Fernández el que permet al Grup Barna tornar a entrar al partit, sobretot el baix encert des de la línia de tir lliure (un 2 de 8 només a l’últim minut). El tècnic del Lima en va donar molta importància.
Seran aquestes setmanes següents les que determinaran el futur de l’equip, ja que arribem a un moment crucial de la temporada. S’ha de seguir acumulant victòries, treballant amb tot el conjunt de la plantilla tant com es pugui (i com ho permetin les lesions) i esperar punxades de les de dalt, per tal d’apropar-se a les primeres posicions.
Un d’aquests partits crucials serà aquest mateix dissabte, el que disputa el Limaa casa del Reus, líder indiscutible, amb cap derrota aquesta temporada...i no només aquesta temporada: el Reus Deportiu fa 2 anys que no perd a la seva pista, un fet insòlit però que, en qualsevol cas, mostra la dificultat del partit.
Segueix doncs la consecució de partits guanyats fóra: fins a quatre, i de moment dos de dos a la fase d’ascens. Els dos següents partits son semblants als dos primers, ja que el Reus és un dels més forts (juntament amb Sarrià) i el següent, el Granollers, ocupa amb el Barna les darrers posicions. Fernández, però, segueix anant setmana a setmana, partit a partit treballant específicament el que es necessita per millorar cada dia, sense fixar-se en el que pugui passar les jornades futures.
I passem ara a parlar dels nois. El partit que van disputar a camp de l’Alpicat, a les llunyanes terres de Lleida, no va ser sinó per reafirmar el que venim anunciant les darreres setmanes: un moment de forma brutal, i un nivell de confiança pels aires. De fet, això va dur a un inici de matx demolidor: 0 a 15 als 5 primers minuts, un parcial que es pot veure poques vegades i que demostra l’actitud d’una plantilla, la responsabilitat d’un conjunt que surt fincat plenament al partit des del primer minut. No obstant, i com no podia ser d’altra manera, el ritme va baixar – no es podia pretendre, com va dir el míster al post-partit, deixar-los a zero tots els minuts -, i també va augmentar el nivell de l’Alpicat, un conjunt físicament molt poderós i que ocupa una plaça a la taula que no correspon amb el seu nivell. Malgrat això, la seva posició i el seu estat de necessitat de victòries va promoure la reacció.
A més, la baixa d’Oriol Ortiz, que després comentarem, va impossibilitar una millor rotació dels jugadors interiors, fet que li va anar perfecte a l’Alpicat, que des de dins va anar retallant distàncies a l’electrònic. En aquest sentit, el matx va ser similar al de les noies, ja que van ser els errors dels hortencs, també majoritàriament des de la línia de tir lliure, el que va donar peu als lleidetans per situar-se amb possibilitats de victòria.
A falta de 10 segons, doncs, el marcador reflectia un empat a 69, que es resoldria amb jugada d’estratègia després del temps mort. Orior Raurell va posar el 71 a 69 final, a falta de només 4 segons, i el rival ja no va poder ni muntar jugada per cercar opció de tir.
A partir d’ara, a seguir treballant, tot i que amb dues baixes importants: per una banda, i com ja hem comentat, Oriol Ortiz, que ja arrossegava un dolor a la zona de la ingle des de feia temps, i que se li ha acabat determinant com una hèrnia inginal. Per tant no es coneix el temps de baixa per la lesió, tot i que, per desgràcia, no es descarta una baixa pel que queda de la temporada. Per la seva banda, Fernández tampoc podrà comptar amb Sergi Bafaluy durant els propers dos mesos: per compromisos professionals marxa als EUA. Així, les seves places les ocuparan, amb tota seguretat, dos joves jugadors del sots-21 que estan mostrant molt bones maneres a les categories inferiors del Lima.