Una jornada negra: C.B.F. Cerdanyola-C&N 53 - U.E. Lima Horta 42 / U.E. Lima Horta 65 - C.B. Esparraguera 75

Si bé comentàvem la setmana passada que les tornes havien canviat i que la segona jornada de l’any havia anat rodona, no com la primera, en aquesta última han tornat a anar maldades pels equips del districte. I és que dues derrotes en dos partits és un resultat molt dolorós, sobretot pel que fa a les noies, que jugava un matx essencial de cara a la lluita per l’ascens.


Daniel Aguilà 26/01/2010

C.B.F. Cerdanyola-C&N 53 - U.E. Lima Horta 42

A la prèvia de divendres vam comentar que el partit a casa del Cerdanyola era clau per accedir a la segona fase amb les mínimes derrotes possibles, tenint en compte que aquestes sí que s’arrosseguen ja que l’equip del Vallès segur que accediran a l’esmentada segona fase. El resultat final va ser de 53 a 42, un 11 a vall que deixa a les hortenques tocades anímicament. En qualsevol cas, toca aixecar el cap i remuntar aquesta situació, ja que encara queda molt camí. El partit va variar al de la setmana anterior en quan dinàmiques es refereix. Si bé analitzàvem poca solidesa darrere en el partit contra l’Uni Girona, en aquesta ocasió les noies d’Isaac Fernández van saber ser més dures a la defensa, tot i que no es va poder culminar amb una bona actuació al davant. De fet, el resultat ho diu tot: 53 punts en contra és indica un excel•lent rendiment defensiu, però no es pot obviar que si es contraresta amb 42 punts no dóna com per acabar amb victòria. I és que 42 punt son molt pocs en categories on poques vegades es veuen marcadors per sota els 50 punts, i tot i així ja son anotacions baixes. Però, el que dèiem abans, cal aixecar-se de nou i seguir treballant, ja que, en tot cas, era un partit a fóra contra un rival molt potent a casa seva, a priori un partit que es podia perdre i que, per desgràcia, es va perdre. Ara no queda res més que seguir treballant i esperar no tenir més baixes importants.

U.E. Lima Horta 65 - C.B. Esparraguera 75

El partit disputat al Feliu i Codina va ser d’una intensitat i duresa majors, amb alguns frec a frecs entre els jugadors interiors, però amb una tònica de gran esportivitat que va perdurar tot el partit. L’inici de l’encontre va ser, segurament, el que més va marcar tota el esdeveniment del partit. I és que amb una intensitat i una velocitat a les transicions endimoniada, l’Esparraguera va imposar un parcial de 0 a 11 al minut 5 de partit, ja que fins llavors el Lima no va ser capaç d’anotar. Sortint molt més fred i tous en defensa que el rival, els de Fernández van rebre massa punts fàcils i no van saber atacar una defensa de l’Esparraguera que no deixava de pressionar en cap moment. De fet, podríem considerar la benevolència dels col•legiats a l’hora de no assenyalar molts dels contactes com a faltes, sobretot a prop de la cistella. El desencert i l’abús dels tirs exteriors van malmetre l’anotació del Lima, que no va saber actuar en atac els primer minuts, fins que a 4 minuts i mig de l’acabament, Ricky Salvadó va anotar els tres primers punts de l’equip amb un triple. Amb tot, de nou l’entrada de Segio Robles va ser determinant perquè l’equip guanyés en consistència, sobretot en el joc, perquè al marcador es sentia ressentint del primer parcial. L’Esparraguera va disminuir una mica el ritme anotador, coincidint amb una defensa més agressiva del Lima, però això no va poder evitar l’abrumador parcial del primer quart: 10 a 24 i catorze avall. La tònica no va variar molt al segon quart. Tot i que la diferència no s’ampliava, tampoc s’escurçava: de nou es xocaven els atacs hortencs contra una defensa rocosa que no va ser amonestada quasi bé mai. Als minuts finals els d’Isaac Fernández van començar a tenir més fluïdesa, i la màquina atacant carburava, tant que el tècnic vallesà va demanar un temps mort a 3:50 per l’acabament de la primera part. I aquí va entrar en escena el pivot de l’Esparraguera, un interior molt alt i corpulent al que Sergio Robles va saber parar i desestabilitzar, pintant-li els arbitres una tècnica. Així, el partit començava a prendre una altra forma, i la distància es va reduir a només 7 punts a falta de 2 minuts, amb un triple de Jordi Costa. No obstant, un dels principals problemes que havia tingut durant tota la primera meitat seguia afectant al Lima: el control del rebot, degut al poderós joc interior dels esparraguerencs. Tot i això, es va arribar al final de la primera part amb un 29 a 37 que convidava a l’esperança, sobretot vist el primer període. El segon va ser del Lima, amb un bon parcial de 19 a 13, i amb 4 minuts finals en els que els hortencs van demostrar el seu potencial. Però la renta aconseguida als primers compassos del partit va ser massa, i tot i el treball continu el tercer quart va començar amb ràpides transicions, de nou, de l’equip visitant, i amb una intensitat, velocitat i control del rebot que el col•locava catorze punts per sobre dels locals en tant sols 3 minuts de joc. 5 punts consecutius i podia obrir-se una nova bona ratxa dels del barri, però un temps mort molt encertat del tècnic vallesà va trencar la dinàmica, retornant la diferència de 12 punts després del minut. A partit de llavors accions dures, i una actuació del pivot rival propinant un cop de colze a Jordi Pérez en una jugada que va acabar amb dos més un per ells, van descentrar els locals. La diferència va augmentar fins a un màxim de 17 punts, i es veia com poc a poc l’Esperraguera consolidava la victòria i els del Lima seguien sense saber trobar el camí fàcil a cistella. Amb catorze punts de diferència s’arribava a l’últim període, inici del qual va haver les poques esperances de victòria al llarg del partit. L’equip va treure rauxa i ganes, sobretot de la mà d’un intensíssim Marc Aragón i un encertat Marcos Garcia, que disminuïa la diferència a 9 punts. El partit, però, va entrar a una fase d’anada i tornada, amb molt cansament i poca anotació per manca d’encert. La defensa zonal de l’Esparraguera va seguir provocant molts mal de caps als jugadors locals, i mai es va retallar la diferència de 8 punts, que acabaria essent de 9 punts al final: 65-74. Un partit treballat i físicament esgotador, tot i que amb una recompensa molt pobre.

Classificacions

Si bé les derrotes han estat doloroses, les classificacions son semblants que abans d’aquesta fatídica jornada. Els nois cauen només una posició, fins la vuitena, a l’espera de nou del partit pendent de la UESC. Les noies, per la seva banda, baixen fins el tercer lloc, posició que no perilla i que a efectes pràctics és poc important ja que el que compta és trobar-se a les cinc primeres posicions. El que sí que cal lamentar és, com hem comentat, aquesta derrota que arrosseguen a segona fase.