La Unió atlètica d’Horta va caure al municipal d’Olot per dos a zero en l’anada de la promoció d’ascens a primera catalana, en un partit més igualat del mostrat al marcador final
Jordi Lacambra (07-06-10)
Encara queden 90 minuts. Tot és possible i esperem poder remuntar davant un Olot que, si bé va demostrar tenir molta qualitat, no va ser el rival tan superior que tots esperàvem i es va demostrar que l’equip barceloní pot plantar-li cara. L’ambient fou menys infernal del que tots esperàvem malgrat haver 2012 espectadors en les graderies. Això sí, es va notar que l’equip garrotxí sap jugar molt bé al seu camp. La primera part, Álvaro va ser l’autèntic heroi del partit. En el minut 3, penal de Veras a Robert, dubtós per molts, inexistent per d’altres, que el porter uruguaià es va encarregar d’aturar al mateix jugador. Tornava l’esperit salvador del porter i donava ales a l’equip d’Horta. L’alegria va continuar. El joc de l’horta millorava amb el pas dels minuts, tot i que sense ocasions clares, i l’Olot no semblava l’equip temible que tots creiem. Això sí. No li van caldre gaires minuts per tenir-ne un altre de molt clara. Robert Fernández es torna a plantar davant d’Alvaro però aquest aguanta a la perfecció i envia la pilota a servei de cantonada. La primera part no va tenir dominador clar, si bé es veritat que els dos equips es tenien molt de respecte. Roca i Freixa, els dos jugadors més destacats dels olotins, van crear moltes jugades de gol. Això sí, semblava que el marcador aguantaria una mica.
La segona part, però, va començar força malament. Disputats sis minuts de partit, jugada de murri de l’Olot, Villaplana envia cap a Freixa i aquest centra perquè Robert, ara sí, remati al fons de la porteria. Era el primer i sense molts esforços. L’Horta havia de reaccionar i el míster va creure en Quim i en Amador per la remuntada. Però l’Horta seguia sense tenir oportunitats. Val a dir que l’Olot seguia sense demostrar, fora duna gran adaptació al camp i un físic extraordinari, la gran qualitat tècnica que li era atribuïda. Alvaro seguia en les seves. Novament Robert, en la quarta que va tenir, va desaprofitar l’oportunitat d’haver-se posat amb un 2-0 important, en un mà a mà amb el porter charrúa, que va aconseguir blocar. Els minuts passaven i semblava que a tots dos equips li anava bé el resultat. A més, Roca va ser expulsat en el minut 70 per doble amonestació. Semblava que aquí l’Horta havia d’anar-se a l’atac però ni així els homes d’Ivan van aconseguir tenir cap oportunitat clara. Val a dir que la defensa olotina estava molt bé ordenada. Semblava que així havia de quedar el marcador quan en el temps de descompte, Dot convertia en gol un magistral llançament de falta que entrava per tot l’escaire. Un meravellós gol però injust per els mèrits similars d’ambdós equips. Clar que aquí sí, la qualitat es va acabar imposant. Malgrat tot queda el partit de tornada, al Feliu i Codina, on l’Horta sempre és més perillós.
Fitxa Tècnica
U.E. Olot: Reig, Freixa (Cesc ’90), Juanjo, Dot, Armengol, Villaplana, Roger (Arimany ’83), Roca, Dani (Berga ’75), Robert Fernández (Karam ’88)
U.A. Horta: Alvaro, Sergio, Veras, Javi, Andrés, Victor Cano (Joan Coll ’76), Johnny (Amador ’68), Pitu, Mario, Ruben Alcaraz (Pablo ’83), Valderas (Quim ’65)
Gols: Robert Fernández, minut 51 (1-0) | Dot, minut 93 (2-0)
Àrbitre: Col•legiat Moreno Berenguer, col•legi Lleidatà. Nota: 7. Absolutament tot bé (sobretot les faltes no es va deixar enganyar per el públic) excepte el penal, molt dubtós i digne d’observació minuciosa.
Incidències: 2012 espectadors en el municipal d’Olot, amb una cinquantena vinguda des d’Horta.
